El 25 De Gener

Segons els pastors de l'últim poble darrera els horts veurien uns pins, passats aquells pins el camp d'oliveres i, al fons, tres camins. Han pres el trencall i s'ha obert la clariana i han ordenat als homes descans. Al camp d'oliveres tres reis s'acomiaden i encaixen les mans. Melcior aixeca el cap i veu la muntanya que abans que enfosqueixi ha d'estar travessant i es treu la suor amb el coll de la capa tacada de fang. I no vol ni pensar que les forces s'acaben i ni us imagineu com s'emprenya quan, en beure en el riu, només troba la cara d'un home gran. El rei dóna l'ordre pel toc de corneta pensant en aquells que, no fa pas tant, li besaven l'escut i entregaven les armes agenollats. Des de dalt del camell fot un crit el rei negre, que faci el favor algun bon soldat d'aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte de racions de pa. Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca! Qui abans d'adormir-se amb el braç estirat notés com els dits mica en mica retallen l'aigua del mar! Qui arribés a palau i triés una dona, arranqués unes roses i li allargués un ram! Baltasar té el desig corrent per les venes com si fos sang. Gaspar pot sentir clavats a l'espatlla els ulls d'alguns patges que estan esperant un cop d'atenció, potser una mà alçada, una ordre reial. Un dels homes canta enmig d'una rotllana amb la veu més dolça que hagueu sentit mai una cançó antiga que el rei taralleja amb els llavis tancats. El patge més vell es gira i comenta mirant un segon de reüll cap al cel sembla mentida que bé que vivíem seguint un estel.